" />

¡Fai'l to Blog darréu!

Ver Más Blogs

GuGara.comPaís Llïones

..:.:CiSaStUrA FrAxInEtUm:.:..

Bienvení@'l mieu blog chafallu :P ya gracias pula vuesa paciencia pur la tardanza de llograr esti blog,deixare dalgún camentariu :)

dempués de l'ataque

11/07/2007

Dempués l’ataque

Móvete cun cudiáu.Pué qu’albildres que nun ha ocurríu na,peru pués tar aturdíu ya nun haberte dáu cuenta lu que pasa’l tuo alrïor.Güedeya primeru enantias,d’autuare,intentandu caltener la serenidá ya fáete una composición del lláu lu mas precisa posibre.Si atópaste nun edificiu,remembra qu’esti pué tar dañáu,debilitáu ou incendiáu en dalgún outru lláu.Autua cun llentitú ya prudeincia,albildrandu enantias que facere.Permanez cobiertu pur la manta a menos que pur dalguna razón nun séate posibre.

Lu primeru,oriéntate ya comprueba qu’el lláu ú atópaste ía seguru.Si tas en tiniebras,aspera a que lus tuos güeyos acostúmense a l’escuridá.Asegúrate de que’l suelu,paredes ya teitáu (lus que queden) soden estabres ya nun desmorónanse.Güedeya a ver si lus muebles tan estables tamién.

Cudiáu cun lus cristales ya fraumentos;lu cabeiru que necesitas soden feridas ou dalguna quemadura.

Comprueba,primeru, l’ubicaición de cabres llétricos que puean habere quedáu’l escubiertu ya l’estáu las coindicions de gas,abriendu únicamente las portiellas ya lus ventanos que seyan estriutamente necesarias (s`ía posibre,denguna).Si notas un olor a gas cá vegá mas forte,nun tas a seguru ya debes huire d’ehí.Autu seguíu,intenta confirmare que l’edificiu nun ta ardiendu d’un xeitu intelixente,ensin salir a paseare pur ehí embaxu la posible lluvia radiautiva.

Comprueba que tiés lus materiales que preparaste enantias de l’ataque.

Asegúrate de que nun hay gases nel ambiente o fluíos infamabres nl suelu enantias d’encendere dengún tipu de llume ou usare dengún tipu d’equipo llétricu ou lletrónicu.

Si’l lláu paez seguru,caltiente n’eilli y’establécete eillí la tua basa d’operaiciones.Lu contrariu,ves a un lláu mas seguru pa podere establecerla.Nun faigas dengún movementu ensin tenere una basa la cual volver.

Comprueba lu qu’entá furrula,en particulare’l teléfonu,l’augua potabre ya la red llétrica.Si dalgún d’estos servicios ta interrumpíu,ten en cuenta qu’ía posibre que tarde munchu tiempu’n restablecese;Aforra las tuas reservas sustitutorias(pilas ,augua potabre...).Si’l teléfonu furrula,nun púnxeste a llamare cumu’n tolu a too’l mundiu:probabremente nun amalgarás falar cun nadie y’además tarás contribuyendu a saturare unas llínea pernecesarias pa lus equipos d’emerxencia.

Nun salgas a escubiertu ensin una bona razón,ya perespecialmente si ta lloviendu.

Si la tua árïa fou atacá,nun asperes que lus servicios d’ambulancias ya policía acudan cun normalidá.

Lus servicios del estáu ya priváos tarán colapsáos,s’ía probabre qu’eusistan.Intenta organizare a la xente ‘l tuo alrïor (familliares,vecíns...)pa actuare de xeitu coordiná.

Si hay feríos,atiénda-ys.Nun acudas a lus hospitales pur llesiones menores;Tarán saturáos ya nun te fadrán nin el casu.Si hay dalgún médicu nél tuo entornu,lliberadlu pa atendere a lus feríos.Si hay personas cun conocimientos de física ,armas ou enerxía nuclear,dexád-ys al menos dalgunos márxenes de tiempu pa albildrare ya obtenere idegas útiles.

Si la tua rádiu funciona,escúcha atentamente lus partes de guerra ya meteorolóxicos.Ten en cuenta que la tua rádiu pué nun furrular pavias dalgunas horas si ente tuo ya l’emisora hay una árïa de blackout.Evita las árïas perdañás,de mayor contaminaición y’ellí ú ta lloviendu.La lluvia va sere pelligrosa pavias tiempu abondu.

Llávate usandu l’augua cun muncha medía,peru nun dexes de llavarte;la hxiene ía vital n’estas coindiciones.

Si sospechas que dalguien ha táu espuestu a lluvia radiautiva,que depílese al ceru ya llávese ya camude de roupa.

Evita las allargadas ya sobrutó ‘l saquéu.La xente nun albildrará munchu lu d’apretare’l gatiellu en semexantes circumstacias.

Nun faigas exhibición del material de superviveincia ‘l cual dispones.

Nun écheste a las carreteras a menos que cónstete que nun tan colapsás ya qu’hay una ruta abierta facia’l tuo destinu.Enxamás vagues pur ehí,si vas a dalgún sitiu llega fasta eilli ya si nun pués vuelve direutamente a la tua basa d’operaiciones anterior.Si’l tuo vehículu furrula.aforra la gasolina ya nun recueyas a nadie.Ía duru,peru ía necesariu.Too pué sere una trampa.Se solidariu peru nun fatu.Nun dexes solu’l vehículu fasta que nun llegues al tuo destinu:xente abondu va a necesitare gasolina,buxías...ou’l vehículu enteru.

Si tienes una arma de fuéu,enxamás la enseñes a menos que vayas a disparare.Si ties que disparar,fáelu a blancu seguru y’aforrandu munición.

La policia ya’l exércitu puen ser los tuos collacios...ou non.Procede cun precaición al acercate a eillos.

Además de que tarán pernerviosos,habrá xente uniformá que pué que ya nun te obedeciendu órdenes.Ou que las suas órdenes sinifiquen el tuo pelligru ou la tua muerte.Peru tampocu renuncies al suo potencial d’ayuda ou a collaborar cun eillos en lu adecuáu.

Nun confíes enforma nos medios de comunicaición social que sigan operatievos.Si n’autualidá soden ya manipulaores,tendenciosos ya mentirosos,n’una situaición tan grave ía imposible sabere embaxu’l control de qué poderes podrían quedare.

Contribuye a caltener el orden ya lus valores.Lu últimu que necesita una sociedá tan gravemente dañá ía camudase n’una selva de cowboys,bandas saqueaoras ya mafias.Intenta que lus pequeñines y’adolescentes reciban educaición.Toma medías tan duras cumu seyan necesarias,peru solu lu estriutamente necesariu.

Si dispones de terrenu,cultívalu.ía preferibre xantar comida contaminá a nun xantar.Fáelu cun discreición;nun exhíbaste ante la necesidá d’outra xente.Pué que nun confórmense cun admirare la tua suerte.Eillos tamién lluchan pur la sua vida ya la de lus de suo.

Nun lláu ideal pa permanecere ía una ca rural de muros gruesos cun terrenu cultivabre ya/ou caza,n’una lladeraa ya ensin llínea visual direuta cun un posibre oxetivu,cun una fonte de augua prósima ya medios llétricos autónomos.Pul escontra,el pïor lláu pa permanecere soden las ciudás ou urbanizaiciones.

Además de que nun pués ser atacás,el sumisstru d’augua potabre,lletricidá y’allimentos nun tan garantizáu.Peru nun salgas de la ciuda a menos que sepas que las carreteras tan llibres.Bona suerti

Ver/Escribir Comentarios (2)

El bollu maragatu de las bodas

12/06/2007

Receta:

7 huevos,210 g d'azucar,210 g de farina,mantequiella,farina pa moldes.

Cal remarcare qu'esti tipu bollos fáense en fuéu de llenna,ía dicire,fornu tradicional.

Pasos:

Precalentare a 180 el fornu,engrasare'l molde q'utilicemos cun farina ya mantequiella.

Punxiar lus huevos ya l'azúcar nun bol,ya montar esta mezcla fasta qu'aumente'l volumen fasta 5 vegás.Annedire la farina ensin batir.Esponelu nel molde ya'l fornu.

Pa sabere si ta fináu clavar una alfiler nel bollu ya si ta duru,quier dicire que ta fechu.(Esmoladre'n caliente)

Preferiblemente dorare cun yema de huevu.

Cal remarcare que las maragatas nun utilizaban mantequiella,si non qu'aceite,"coriosamente" cul mesmu métodu pa facere l'empaná berciana.

El bollu maragatu tien la carauterística que ta destináu pa una boda,pur lu tantu tien de seguire el plan que vívese.

Cuídase munchu'l xeitu de facere,ya qu'el debuxu'l bollu ía un maragatu representandu'l mozu "de caldu" ou padrín del noviu.

Ta peradornáu pur too tipu d'ellementos de repostería fasta las peladiellas típcas fasta las gominolas.

Eiquí vos presentu'n trebayu perseniellu pa lus mas piquinnines de la ca,cumu introduición a la cocina tradicional.(Nun se pué comparare cul bollu braeiru,nnidiu tá).Pásanselu bomba!!

Siempre pué acompánnanse cun pucu d'anís ya qu'ía perdulce.

Est'ía el braeiru bollu(1991)





Lus novios recién casáos reciben lus regalos lus vecins del pueblu.

Bibliografía:La boda maragata d'Inocencio Ares Alonso.

Ver/Escribir Comentarios (1)

Orfebrería allistana

12/06/2007

¿Cumu facere un collar de corales?

materiales que necesitamos pa facere un collar (bisutería) d'Aliste pa las prendas tradicionales:

SAL,AGUA ya FARINA

pa faceri la denominá "pasta francesa" q'una vegá secá punxiáse'n duru ya utilizaréimosla pa facrei'l calcu'l coral.

Necesitase bolas d'orbebrería (lu que sedría'n Sallamanca las denominás "bollagaras") tradicional.Pa conseguilas, vos recomiendu la tienda "EL REDONDEL" céu la plaza mayor de Çamora.

Estas serviran pa facere l'adornu xuntu al final,la parte relixiosa,cumu,si mos decantámos pa'l norti punxiaríamos un "cristu barrigón", peru cumu estu solu ía un exemplu,punxiaréi una cruz de rosariu ya una estampina solida nel mediu.

Tamién necesitas pintura 'n roxu pa pintare'l tonu de coral.

Lu primeru que temos de facere ía la masa xuntandu sal ,farina ya una poquina d'augua fasta conseguire una especie de masa tipu "plastelina"

Dempués coyemos unas bolinas sacás de la masa fasta facere un ovalu asemeyáu al coral pullíu que punxiábanse las alistanas.

Cuandu tenemos diferentes piezas nas cuales podamos conseguire un collar de vueltas abondu,vos punxiu l'esquema que seguí you mas alante,punxiánse estas piezas n'un fornu a 150 ºC fasta que güedéyese que tan duros,Tamién outéi pur punxiare nel mieu collar unas perlinas cuadrás cumu estas:

Una vegás sacás del fornu,pásaselas pur un filu fináu'n cinta que n'esti casu you nun punxiéi pur comodidá,peru braeiramente tien de suxetase cun esta,pa podelas atalas nel cuellu.

ágora solu toca pintalas cun roxu:(utilizandu tamién tonalidáes varias pa que quede mas natural)

ya'l resultáu'l nuesu coral queda asina:

Eiquí vos dexu una semeya'l mieu trax ya un vídeu d'un filandar autual grabáu n'Aliste:

Ver/Escribir Comentarios (2)

Llionés dende'l prencipiu...

23/05/2007

Ver/Escribir Comentarios

Rincón de l'etnográficu:Restauraición de piezas de madera

10/05/2007

N'esti post mostraréi la restauraición d'una masera de fae 50 annus,ya'l tratáu que fa-yse d'esta pal suo caltenimientu( cumu'n xeneral toas las madeiras).N'esti casu, de nogal.

Las masera tenían la función de llevare roupa n'eillas,pa que las muyeres punxiénanselas na tiesta ,ya transportalas fasta un ríu ou'n abrebaeru,pa poder llavare la roupa.

Esta ía la maseira a restaurare:

El primer pasu que fáese ía llimpiar la madera ya quitala de ronnas ou dalgunas superfície en mal estáu ya allisala.

El segundu pasu ía finare de llimpiare la superficie pa dar pasu a la pintura y trautamientu llíquidu,faciéndu cun estu l'obertura lus poros la medeira,pa que quede millor.

El tercer pasu,ía conseguire una superficie estabre ,ía dicire, la superficie d'antannu qu'había,asina el cuartu pasu mos sedrá perfácil.

El pasu cuartu,ía la pintura,se pué collere la pintura que vos deseades, ya si ía una especial,millor.

ágora touca'l barniz,que mos servirá d'escudu proteutor antes bichos,humedaes ya llume.Tamién pué utilizase culsequier barniz de madeira ,sobrutoo s' ía un d'esteriore.



Ya deixamos secare...

Ver/Escribir Comentarios (1)

Iniciu | Archivu | Categoríes
Quién soi

Aliciatodocelta2@hotmail.com
Si me quies escribir

Xúnete al Aniellu Llïonés

Siguiente

Al azar

Llistáu

¡¡NUEVU!! Canal de música tradicional liyonesa. Calcái nel barner:
Comentarios

Peliculas n'asturianu René Jiménez Ispierto Menos mal qu'hai daquién que se preocupa un [...]

Viatge per el Regne:Zamora Seguridad Social Que envidia de fotos y de viaje! Me [...]

Filandón:A Lión pure la primé vé Seguridad Social Que buena la historia, no la conocia y [...]

Paluteiros Seguridad Social Muy pero que muy bueno el baile, se [...]

Filandón: La Marzá Seguridad Social No hubiera estado nada mal ponerlo un poco [...]

Busca
Enllaces
AGORA
Bruxería ya maxia tradicional
Consorciu de Fomentu Musical de Çamora
El baúl la cultura llïonesa
EL BREVIARIU
Espacio Neutro
Furmientu
La Gurulla
Nodo 50
País Llïonés
Santibaneju blob
Sendim en llinia
Xerman's blog
Sindicar
Post (RSS2)

Amestar feed a:

Contautar col autor | Archivu | Quies facer un Blog equí
Sitiu desendolcáu, diseñáu y xestionáu 100% con Software llibre: GNU/linux, GIMP, PHP, MYSQL, APACHE, ...