" />

¡Fai'l to Blog darréu!

Ver Más Blogs

GuGara.comPaís Llïones

..:.:CiSaStUrA FrAxInEtUm:.:..

Bienvení@'l mieu blog chafallu :P ya gracias pula vuesa paciencia pur la tardanza de llograr esti blog,deixare dalgún camentariu :)

Categoría: el llïonés internacionaliegu

Filandón d'utuenu

03/12/2006

LA FOLIXA DEL CALDEIRU OU LA SOUPA DE PECES
• • •
Hoy hay Calderu a la uriella del rieu,hay pescata y se correrá una tabla en sitiu deleciosu...
Lus pescaores metios en el augua,faen corru cun las redes.
El corru va estrechándouse poucu a poucu ya lus barbos mas llixeros al vese cercáos,saltan munchos d’eillos fora de las redes;y’altoncias cun cautela,muy a modín va engannánduse-yos,peichandu pur completu ‘l corru:ya cuandu la pesca entróu ya nas suas bolsas,arrástranse las redes sobru la piquinna playa.
Eillí confundíos collean barbos,tuchas,tencas,gallegos y guayalbas.
Seleiciónanse la miyor qu’ía llevá al Calderu,que sosteníu pur cuatru piedras,asperu so’l fueu.
Da gustu ver enlluminare’l sol aqueillas fermousas piezas;la bota salta de manu’n manu ya’n metá de la mayor algazara,vamosmos acercandu al Calderu nel que cuecen lus bardos nadandu nun caldu apementáu,asperandu a qu’el vieyu pescaor,que tien esti cuidáu,diera-yos l puntu;ya pavias va migandu las soupas d’un fougaza ya collocándolas pur capas n’una gran tartalera de pirgüela desplicamos cun singulare gracexu la la receta de la soupa de peces.

EL CALDEERU RIBERANU
De siguru un sabrés que ye un calderu
Matrimoniu de lus barbus cun las soupas,
Más picantes que’l dimoñu y más sabrosas
Que la miel que vién d’Alcarria’n un pucheru.
Amáñanse’ste pratu riberanu
A l’uriella del rieu si vién a manu,
D’aquesta manera;stad’al cuentu,
Que si l’adeprendés quédume contentu :
Sefaz una fuguera ‘lli prumeru,
Y del agua q’aillí pasa llimpia y crara
La punédes a fervere nel calderu,
Y tapadse que un i caiga la cernada.
Poucu a poucu van saliendu ne las redes,
Rellucientes que ye cousa q’hay que vere;
Yes sacádes el bandrullo ‘nun mumentu,
Lus llavás un puquitín s’asi queredes,
Y ya sina sin mas cras de miramientu,
Lus punedes q’escumiencen a cucere.
Nu deijedes d’ichais al mesmu tiempu,
Un poucu de cebolla,puquitina,
Cun hoja de laurel,aju y pemientu,
Q’aquestu cuílu ‘l barbu nun mumentu,
Con un poucu del sal a rematina.
¿Qué cumu se conoz que ‘stán cucidus?
nu ye cousa que tenga mucha cencia;
cuandu tengan lus ojus bién salidus,
ya ‘stán nel justu punto,que ‘n cuncencia,
n’ hay outra fiel razón más que decivus.
Güelv’ a decivus,que si hay outra razón,
Y que’stá ya la cous nel sou puntu,
Pa meteyes dende lluego la sazón,
Que y’ un poucu aceite,perejil y untu,
Cun pimientu picante;nel murteru
Regulvéslu y fases que cueza juntu,
Cun lus barbus q’asperan nel calderu.
Migades unas soupas ‘nun cacharru,
Lu mesmu da prigüela que de barru,
Y dispués que fierv’ un poucu la sazón,
Ye dades al calderu ‘n columbrón.
Ya tenés a lus barbus ¡cuitadicus!
Encima de las sopas asperandu,
A turrais outru poucu lus fucicus,
Lintres q’ un padre nuestru ys vais rezandu.
Al deciyes ¡amén!, fuera cun ellus
Que las soupas ya ‘stán bién empapadas,
Y hora ya un tenés más que cumelus,
Si las bóucas están apreparadas.
¿queredes tenedore? Vade al cierru......
q’al rieu un si llevan lus de fierru,
facéye punta un palu verde u secu,
y tenés tenedore ya cumpretu.
¿La cuchare pa las soupas? ¡Que bubada!
De curteza de fougaza nun ye mala,
Y tenedse la ventaja ‘n acabandu,
Que cumédes la cuchare cun el mangu.

Ver/Escribir Comentarios

Taller:Cumu facer un panderu cuadráu (pa la batalla)

02/12/2006

Ingredientes:

Pasos:

1u.Punxiámos lus picaroles ya llenteias dientru lus cuadros,peru deixamos cuatru lus que tengamos fuera,yá qu'estos necesitámoslos p'adornare.

2u.Xuntámos lus cuadros pa que nun caigannos las chisminas del pasu primeru que fadrán de complementu musical.

Al entamare punxiámos un nudu,tal cumu güedeyamos na semeya pa que'l cosíu nun cáigasenos o desfágase.

3u.Cuandu finamos el cosíu,punxiámos cumu comlpemetu decoratievu ou aballoriu,lus cuatru picaroles que deixamos apartáos enantias.

4u.Una vegá fináu'l pasu terceiru,adornamos al nuesu gustu (lus braeiros tradicionales,cal remarcare que´soden de piel ya nun pintánse ,nin munchu menos.Peru al sere de xuguete aproveichamos la ocaisión pa debuixare motievos étnicos)

To lu que pintemos,rociase cun llaca,ya qu'al tocare pué dirse la pentura nos deos

5.Finamos d'adornare el pandeiru ,n'esti casu,you pintéilu d'arriba a baixu.

El pandeiru nun ta fináu,ta'n procesu,asina que vos lo presentaréi c'un' amuesa canciá,haveri si pueu punxiare dalgun vídeu.

Ver/Escribir Comentarios (2)

Viatge per el Regne:Salamanca

01/12/2006

Salamanca,(ciutat),capital de pa provincia homónima, i situada a la riba del riu Tormes.

Riu Tormes

La seva activitat económica es basada en l’indústria alimentaría,així com la producció d’artícles quimics,pells,cerámica,joies y mobles.

El punt neuràlgic de la ciutat és la Plaça Major,disenyada per Alberto de Churriguera y construida entre 1729-1733.

Plaça major.Salamanca.

La seva universitat ,fundada en 1218,és un del primers centres acadèmics d’Europa,També es la sede de la universitat Pontifica(1134).

La meva futura facultat

Conta amb un del conjunts monumentals més importants,declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en 1988.

Ver/Escribir Comentarios

Viatge per el Regne:Ponferrada

29/11/2006

(Ponferrada),ciutat de la provícia de Lleó,capital de El Bierzu,situat en la influencia del rius Boeza i Sil.És un municipi predominantment industrial i miner en el que predomina indústries metal•lúrgiques i de fundició,així com cimenteres i fabriques de conserves.També és una important productora d’energia hidroeléctrica i térmica.L’antiga “Pons ferrada”,anomenada així per el seu pont de ferro del segle XI,es troba sobre un cerc enmarcat per els ríus,en la qual,la seva sima està el castell.

A l’altre costat de la ciutat s’extén el modern barri de La Puebla.Entre d’altres monuments més importants destaquen el castell templari i esglèsies de la Verge de la Encina,la Santa María de Vizbayu (segle XI) i la de Sant Tomàs de Ollas (segle X),Població (2001),65.175 habitants

Ver/Escribir Comentarios (1)

viatge per el Regne:Toro,Zamora

27/10/2006

Toro,municipi de la provincia de Zamora,situat a 33 km al est de la capital provincial,Té una superficie de 326,1 km2 al costat del Dueru,en la comarca de Terra del Vi.En el municipi es cultiven,en regadiu,verdures,frutals i vinyes de fama mundial,i es desarrolla un important industria agroalimentaria.D’origen romà,Fernando I dóna la plaça a Doña Elvira.Va ser escenari de la derrota de Alfons V de Portugal contra als Reis Catòlics en 1476.

Entre els seus monuments arquitectònics destaquen les muralles i el castell d’època medieval;La col•legiata románica de Santa María,construida durant els segles XII i XIII,amb bòveda gallonada (com la catedral zamorana)les esglèsies almùdejars de San Llorenç,San Salvador i del Sant Sepulcre;les esglèsies gòtiques de San Tomàs,amb un retable de l’escola de Berruguete,i de San Pere de l’Olm,el convent Sancti Spiritus,del segle XIV; i e palau se Santa Creu d’Aguirre,del segle XV.Població (2001),9.282 habitants.

Ver/Escribir Comentarios

Viatge per el Regne:Zamora

21/10/2006

Zamora,ubicada en la submeseta Nort,es la comarca central del regne de Lleó.El que més es destaca es el seu romànic (amb ruta i tot),fent un resalt en la seva catedral,la casa de l’obisp i la muralla de Doña Urraca.Tenint en compte el seu barri tan famós de Sa Frontis.De totes les comunitats del Regne,zamora es la més tradicional i la més conservadora,ja que no ha tingut industria fins als darrers anys (aixó pot ser una ventaja o una desventaja),y té poques comunicacions.En zamora,es odiat tot el que diu:

Zamora no se conquistó en una hora

Va quedar marcada amb el pas de TERROR ROMANORUM,en lèpoca dels romans i de la seva famosa reina Doña Urraca i el seu amant Bellido Dolfos( fill d’Adolfo Bellidos).

Superfície, 10.561 km²; població (2001), 199.090 habitants.

Ver/Escribir Comentarios

Viatge per el Regne:Llión

21/10/2006

LLEÓ

(Lleó) capital de la comarca amb el mateix nom,integrada en el Regne de Lleó,amb la influència dels ríus Bernesga y Toríu.Lleó es el centre comercial de una regió agrícola rica en grà i fruita,i en la cria ganadera.Les plantes industrials més importants es centren en la producció de làctis,carn,pell i cereals.Entre aquests llocs d’interès destaca Blog images

Blog images

la catedral gótica (segles XII XIV) que es una de les més boniques,

l’esglèsia de San Isidoro (segle XI) i el Museu Reial,el convent de San Marcos,l’Ayuntament i el Palau de Guzmán;

tots ells del segle XVI.En época romana va ser sede de la LEGIO VII GEMINA,de on deriva el seu nom.Lleó va ser ocupat per als musulmans en el segle VIII pero va ser reconquistada per Alfons I en el 742:en el 909 va passar a ser la capital del Regne de Lleó,sota el domini de Fernando I el Magno fins als nostres dies.Població (2001),130.916 habitants.

Ver/Escribir Comentarios

ROMERÍA DE CASTROTIERRA

15/10/2006

ROMERÍA DE CASTROTIERRA

Enxamás chove a gustu de tous
• • •
(Neo-falante:)
Poucas vegás púnxianse d’alcuerdu riberanos cun parameses ya sequedanos sobru l’oportunidá de la chuvia,que reflexa la musa popular en versos cumu’l siguiente:
dáinos agua a nos
(a Bustos y Matanzu)
a Riegu que riega ¡nou!>

Doutras vegás lus altercáos parten del dereichu de primacía lus pendones,dáu q’el Castru ía n’esti día,puntu de cita a la mocead de más de cien puebros cun las suas brillantes cruces e imponentes pendones,que cumu airousas flechas,clavan nel cielu las oraiciones impetratorias d’un puebru entusiasmáu.

(falante tradicional:)
VUTAMUS EN CONTRA
¿Qué facéis pubrines? ¿Qué fases cuitáus? Peru...¡ciruelus! ¿Un descurren vutare a la Virxen del Castru pa que llueva? Nusoutrus si que’stamus vutandu tamién,peru ye para que se vus seque hasta la llengua.
¿Un pensás indilgus,que un pudemus sembrare las fabas si cay outra gota más d’agua? ¿Tan probes estades que ni on agua tenedes¿ Andái p’allá,que nusoutrus un queremus tratanus cun senté tan mísere.
¡Si hubiérades pidieu vinu...!lu más agua... ye güena pa las ranas y on aquí muchas viven en secu,purque tampoucu la quieren.
Peru pa que veigades que semus de güena lley,cumu dire a cumpañare a Nuestra Siñora,diremus,purque ye tantu nuestra cumu vuesa y on puque la queramus más;peru tené u cuenta,que diremus a pediye al ruvés que vusoutrus y much’oju cun lus de las bragas pretas:y si cuandu alleguemus cun las cruces y lus pendones un mus recibides cumu Dios manda,pa que vus alcuntredes cunque la lluvia que pediestes seya de palus y muertrazus.
Cunque tengamus lafiesta impaz y deijánus que sembremus las fabas.
Outru si;cuntal de que lus nuestrus pendones vaigan delantre,que si nou,haberá lo q’haiga.

¿Ú ta Castrotierra?:
LLIÓN

Ver/Escribir Comentarios

El boleru d'Algodre

14/10/2006

L'ourixe d'esti Boleru pierdese,cumu suel dicise,na nuachi lus tiempos.Según lus folkloristas,tien el suo orixe nas antiquísiemas danzas árabes,ya la sua música ya lus suos pasos asina declananlu.

Sinnalan nel sieglu X el nnacimientu d'esta danza na entoncias tierra llïonesa,purque fou entoncias cunadu lus árabes lleganon a la comarca,peru fou neñ sieglu XII cuandu aquirióu la danza sua autual compustura ya fízose mas suave de movementos ya de rimu.

Lleva'l nome de Boleru d'Algodre pur lus siguientes feichos:

Durante las postguerra creóuse el Grupu de la Seición Femenina,que durante un tiempu dedicóuse a recueyere pur lus puebros tradiciones,usos ya costumes.

Estuvienon en Villalube ya falánon-yos d'un Boleru que hacía tiempu canciábase ya baillábase nel puebru,peru nun supiénon descifráselu,Dirixénonse tamién a Gallegos del Pan ya daquíen sabíalu ya habíalu bailáu nun quisu prestase a tale cousa.Lleganon a Algodre ya fou eillí u supienon esplica-yos la tradición del boleru.Pur eillu llamánonlu asina ya cumu "Boleru d'Algodre" lu difundienon.

Lu que ta nnidiu ía qu'ía orixinariu la Tierra'l Pan ya cumu tal siéntenlu las suas xentes.

Na estroufa que diz:barre la calle,que va a pasar por ella Cristo y su Madre",fae referencia a la festividá del Corpus Christi,que na mayoría lus nuesos puebros yera una las festividaes mas tradicionales.

LLETRA:

El que baile bolero
tenga cuidado,
ay, ay, ay.

Tenga cuidado
que al tercer cantarcillo,
salada y ole
cuerpo salado deja de querer,
que al tercer cantarcillo,
sea bien parado,
ay, ay, ay

Morenita, morena,
barre la calle,
ay, ay, ay.

Barre la calle,
que va a pasar por ella
salada y olé,
cuerpo salado,
deja de querer,
que va a pasar por ella
Cristo y su madre

ay, ay, ay.

Válgame el cielo,
las vueltas que da el mundO
salada y olé,
cuerpo salado deja de querer,
las vueltas que da el mundo,
válgame el cielo

ay, ay, ay.

Es como un niño,
el amor enojado
salada y olé,
cuerpo saladO
deja de querer,
que en haciéndole halagos,
vuelve el cariño
ay, ay, ay,

Barre la calle,
que va a pasar por ella
salada y olé,
que va a pasar por ella
Cristo y su madre

ay, ay, ay.

Barre la calle,
que va a pasar por ella
salada y olé
cuerpo salado
deja de querer,
que va a pasar por ella
Cristo y su madre

ay, ay, ay.

vÍDEU:

Ver/Escribir Comentarios (2)

Respeutu pul patrimoniu

13/10/2006

El Ayuntamiento estudia abrir expediente por el derribo de la ermita de San Roque

La Comisión de Patrimonio decidirá en su próxima reunión si inicia actuaciones para sancionar al dueño del solar

S. ARIZAGA

El propietario de la parcela sobre la que se levantaba la ermita de San Roque, en el barrio de San Frontis, podría ser sancionado por el Ayuntamiento de Zamora después de que los técnicos municipales determinen si se efectuó el derribo del templo sin licencia municipal y, por tanto, establezca «las responsabilidades en que haya incurrido» el dueño, declaró ayer el alcalde, Antonio Vázquez. El mandatario municipal, a la espera de que se decida sobre la apertura o no de un expediente informativo para decidir la posible sanción, manifestó que «por lo que sé, no se ha respetado» la legalidad.

Patrimonio

Por su parte, el delegado de la Junta de Castilla y León, Oscar Reguera, adelantó que «la Comisión de Patrimonio tomará cartas en el asunto y decidirá, porque una de sus funciones es velar por la integridad del patrimonio y no le va a temblar la mano». La demolición de la ermita se abordará en la próxima Comisión de Patrimonio «y si hay un incumplimiento se determinará la apertura de un expediente y se remitirá un dictamen a la Delegación de la Junta para que lo incoe». La posible sanción «estará en función de la gravedad» de los hechos, pero la mínima pasa por «restituir la edificación». Por lo que respecta a la multa, Patrimonio puede establecer hasta un máximo de 3.000 euros. Si la gravedad de la actuación irregular fuera extrema, tendrá que resolver al respecto la Dirección General de Patrimonio, intervención que solicitó el grupo de concejales del PSOE al denunciar públicamente el derribo del templo.

¿ú tal respeutu pul nuesu patrimoniu?,¿ú tal respeutu pa la nuesa hestoria?,yá lu mas perimportante:¿ú tal respeutu pur nos?...Too estu,namáis pur un chalé ou la mierda que vayan punxiare,que nun durará nin el sieglu ya picu que duróu esta ermita.Solu pagarán 3000 l'uros MÁSIMU!!,una braeira vergonna.Pasarán lus dís ya estu quedará nel remembru,nin siquier d'un pueblu(est'un pueblu nun lu fae),morrémonos llentamente ya estu,sin danos conta,lu acellera.

Faigu dende eiquí la pouca cousa que pueu facere ,ante la miea impoténcia,peru la rabia las mieas xentes nun desapaecerá.Tean lu nnidiu que l¡odiu d'esti pueblu va n'aumentu yá un día esplotará.

Ver/Escribir Comentarios (2)

Iniciu | Archivu | Categoríes
Quién soi

Aliciatodocelta2@hotmail.com
Si me quies escribir

Xúnete al Aniellu Llïonés

Siguiente

Al azar

Llistáu

Categoríes
català
Celtic
el llïonés internacionaliegu
FrIsNéU
llingua
Traxes tradicionales de Çamora
Busca
Sindicar
Post (RSS2)

Amestar feed a:

Contautar col autor | Archivu | Quies facer un Blog equí
Sitiu desendolcáu, diseñáu y xestionáu 100% con Software llibre: GNU/linux, GIMP, PHP, MYSQL, APACHE, ...