Bienvení@'l mieu blog chafallu :P ya gracias pula vuesa paciencia pur la tardanza de llograr esti blog,deixare dalgún camentariu :)
01/12/2006
Salamanca,(ciutat),capital de pa provincia homónima, i situada a la riba del riu Tormes.
Riu Tormes
La seva activitat económica es basada en l’indústria alimentaría,així com la producció d’artícles quimics,pells,cerámica,joies y mobles.
El punt neuràlgic de la ciutat és la Plaça Major,disenyada per Alberto de Churriguera y construida entre 1729-1733.
Plaça major.Salamanca.
La seva universitat ,fundada en 1218,és un del primers centres acadèmics d’Europa,També es la sede de la universitat Pontifica(1134).
La meva futura facultat
Conta amb un del conjunts monumentals més importants,declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en 1988.
29/11/2006
(Ponferrada),ciutat de la provícia de Lleó,capital de El Bierzu,situat en la influencia del rius Boeza i Sil.És un municipi predominantment industrial i miner en el que predomina indústries metal•lúrgiques i de fundició,així com cimenteres i fabriques de conserves.També és una important productora d’energia hidroeléctrica i térmica.L’antiga “Pons ferrada”,anomenada així per el seu pont de ferro del segle XI,es troba sobre un cerc enmarcat per els ríus,en la qual,la seva sima està el castell.
A l’altre costat de la ciutat s’extén el modern barri de La Puebla.Entre d’altres monuments més importants destaquen el castell templari i esglèsies de la Verge de la Encina,la Santa María de Vizbayu (segle XI) i la de Sant Tomàs de Ollas (segle X),Població (2001),65.175 habitants
07/03/2006
MÚSICA I ESTIL
Música Folk.
Abans de l'aparició dels mitjans d'enregistaments,la música popular no s'escrivia,sinó que es transmetia de boca en boca;Així es transformava de generació en generació,fins que era oblidada o pasava a formar part d'un grup de cançons emblemàtiques que persistien en la memoria col·lectiva.
En el model de vida idustrial i urbà ha posat en perill tota aquesta tradició musical.Per això,molts músics i estudiosos,anomentas folkloristes ,treballen amb aquesta música tradicional,investigant-la,gravant-la o escrivint-la perquè no desaparegui.Hi ha músics que s'esforcen a renovar la tradició fent servir instruments i idees actuals i afegint-hi el que calgui per aconseguir que encara sigui una música viva.Aquesta música s'anomena música folk,de folklore.
Música celta.
Un dels estils de folk que ha aconseguit més èxit darrerament és l'anomenada música celta,que és escrita i interpretada per músics de països i regions d'arrels celtes,com ara Irlanda,Escòcia,La Bretanya francesa,Lleó o Asturies.
La música celta es caracteritza en conjunt pel fet de fer servir un seguit de melodies i d'instruments tradicionals,entre els quals destaquen les gaites,les flautes,les arpes i els violins,que es mesclen amb instruments més actuals i s'enregistren i amplifiquen amb les tècniques més modernes.Amb el temps,aquests músics han establert un estil internacional i han organitzat festivals que són el seu punt de trobada,com el de Lorient,a la Bretanya francesa
07/03/2006
Lleonès
CLASSIFICACIÓ:fam indoeuropea br romànica gr occidental
ALFABET:llatí (Astúries:Áá É é Íí Ññ Óó Úú H. h. L.l.)
PARLANTS I DOMINI LLINGÜÍSTIC:de 150.000 a 500.000 (Astúries:de 100.000 a 450.000;NE de Portugal:de 10.000 a 15.000;O de Cantàbria;tot el regne de Lleó)
NOM AUTÒCTON:lleonés, llïonés
SINÒNIMS:asturià,aturianu-llïonés,asturllïonés.
------------------------------------------------------
Llengua parlada a la major part d'Astúries,a l'oest i al centre de Cantàbria,al regne de Lleó i al nord-est de Portugal(-> mirandès).És el resultat autòcton de l'evolució del llatí que es parlava a cavall de la serralada Cantàbrica en temps de l'Imperi Romà.
A mesura que,al llarg de l'edat mitjana,el regne de Lleó s'anava estenent cap al sud a costa dels musulmans,que havien ocupat una gran part de la península Ibèrica al Segle: VIII,també s'anava escampant la seva llengua,l'àrea de la qual va arribar a incloure Extremadura.Aquesta es va escriure a l'època medieval -el primer text que se'n conserva data del segle: X-, però ja a partir del s XIII ,amb la unió del regne de Lleó amb Castella,hegemònic políticament,va haver de competir amb el castellà ^,i no solament en el trreny de l'escriptura,sinó també en el de l'expressió oral.Al final de l'edat mitjana,la llengua de les ciutats i,doncs,únic vehicle de la literartura i la documentació administrativa,era ja la castellana.Des d'aleshores el lleonés va restar subordinat a aquesta com a simple dialecte,fet afavorit per la semblança estructural entre totes dues llengües,i a la classe alta el va abandonar.
Amb tot,des del s XVII ha tingut,principalment a Astúries,un cert conreu literari.
Avui dia,ocupa tot l'antic domini llingüístic un continu de varietats que van des de parlars castellans en què es conserven certs trets lleonesos,sobretot a l'est i al sud ,fins a parlars lleonesos relativament poc castellanitzats.
Aquests darrers,utilitzats sols en zones rurals i desprestigiats,han retroceidt constanment de manera acelerada al sXX- cap a l'oest,i on avui es conserven més és a Astúries.A més els parlants que habiten cada àrea no són pas homogenis,sinó que els més reduïts,que ,en general,són els més joves,fan servir menys formes lleoneses que els altres.També s'utilitzen varietats mixtes (a Astúries anomenades amestaos)en què es barregen elements lleonesos i castellans.Ens trobem,donc,davant un sistema lingüístic en descomposició,sense coherencia,els límits geogràfics del qual fan de mal establir.Per això,es pot afirmar tant que l'extensió real del lleonés,davant el procés de castellanització en cursi deixant de banda a Astúries,és encara menor que el que indiquen la majoria de descripcions,com que s'han de classificar com a varietats d'aquest idioma,tenint en compte la presència de certs fenòmens llingüístics,determinats parlars de la provincia de Salamanca o d'Extremadura (->Extremeny) molt pròxims al castellà.
Astúries és el territori de la llengua lleonesa més extens,on hi ha més parlants de l'idioma i on encara es conserva una vitalitat més gran.Aquests factors van determinar que en la dècada de 1970 hi nasqués l'actual moviment de reivindicació llingüística,que persegueix,en primer lloc,el reconeixement que la llengua del país,en general anomenada asturià,és una llengua autònoma;en segon lloc,la creació d'una varietat estàndard pròpia,i ,en tercer lloc,la promoció d'aquesta varietat en tots els àmbits de la vida asturiana com a única manera que la llengua visqui.Pel que fa el primer objectiu ,la idea de l'autonomia llingüística de la llengua és socialment cada cop més aceptada;quant al segon,es pot dir que ja existeix,embastat,un estàndard asturià,i,en relació amb el tercer,avui la llengua comença a tenir presència a l'escola,en la premsa i la ràdio,en la produció editorial i en la retolació pública.Actualment,sectors socials amplis reclamen un reconeixement legal de l'idioma que vagi més enllà de la protecció i del foment de què parla l'Estatut.Tot i això,el lleonès continua sent a Astúries,com a la resta del domini llingüístic,una llengua en perill de ser dubstituïda:no tothom el transmet als fills,hi abunden les interferències castellanes i a les ciutats hi ha una considerable immigració castellanòfona.D'altra banda,l'exemple asturià de recuperació lingüística ha estat seguit,molt més tímidament,per altres regions de parla lleonesa i ,tant a Cantabria com,sobretot,a Lleó,hi ha un cert desvetllament pel que fa a la llengua,amb associacions,agrupacions de joves(conceyu Xoven...)que promouen i que mantenen relació amb Astúries-, cursos per a adults,etc.
En el lleonès es distinguiesen tres blocs dialectals:l'occidental,el central i l'oriental.A més de tenir els trets generals de les llengües romàniques ^,el lleonès,en la varietat estàndard asturiana,es caracteritza per l'existència de nomes cinc vocals les mateixes que hi ha en el castellà- i de 21 consonants,entre les quals es troben [-0-] i,molt rarament, [x],però no [v] ni les sibilants sonores ([z] i [3]);per la conservació de la [f] inicial llatina;pel fet que els mots acabats en [a] adopten en plural la desinencia -es; per l'existència d'un article neutre anàleg al del castellà;per personals de tercera persona i els adjectius (tant qualificatius com determinatius)no anteposats al nom presenten tres gèneres:el masculí i el femení per als noms contables,masculins i femenins respectivament,i el neutre per als noms incomptables de tots dos gèneres.En el lèxic,de base llatina,també hi ha elements prerromans i àrabs.
------------------------------------------------------
DOS TEXTOS LLEONESOS:EL PRIMER,D?ASTÚRIES,I EL SEGON,DE MIRANDA DO DOURO (PORTUGAL)
Asturià
El castiellanu ye llingua emplegá na xipla coitidiana pola poblaición castellanizá de villes ya ciudaes.L'asturianu,pel contrariu,ye idioma coitidianu ya mayoritariu na aldega,ya'l so usu ye percorriente nes ciudaes ente les clases populares,ya abondo más nes villes.
------------------------------------------------------ 
Mirandès
An tiêrra de mui bônas i ricas tradiciones,fala-se ua lengua cun côrpo gramatical purfeito,que,sien ser pertuesa,ben de l tiempo de la formaron de Pertual (séclo XII:yê l mirandês ou lengua mirandesa.De raiç lhatina i fazendo partet ed l grupo de ls dialectos lioneses matubo-se,anté hoije,por tener bibido a la margede l paiç a quie pertenece.
----------------------------------------------------
Ehtremeñu:
| ||||||
Amestar feed a:
Contautar col autor |
Archivu
| Quies facer un Blog equí
Sitiu desendolcáu, diseñáu y xestionáu 100% con Software llibre: GNU/linux, GIMP, PHP, MYSQL, APACHE, ...
