" />
Bienvení@'l mieu blog chafallu :P ya gracias pula vuesa paciencia pur la tardanza de llograr esti blog,deixare dalgún camentariu :)
27/10/2006
Toro,municipi de la provincia de Zamora,situat a 33 km al est de la capital provincial,Té una superficie de 326,1 km2 al costat del Dueru,en la comarca de Terra del Vi.En el municipi es cultiven,en regadiu,verdures,frutals i vinyes de fama mundial,i es desarrolla un important industria agroalimentaria.D’origen romà,Fernando I dóna la plaça a Doña Elvira.Va ser escenari de la derrota de Alfons V de Portugal contra als Reis Catòlics en 1476.
Entre els seus monuments arquitectònics destaquen les muralles i el castell d’època medieval;La col•legiata románica de Santa María,construida durant els segles XII i XIII,amb bòveda gallonada (com la catedral zamorana)les esglèsies almùdejars de San Llorenç,San Salvador i del Sant Sepulcre;les esglèsies gòtiques de San Tomàs,amb un retable de l’escola de Berruguete,i de San Pere de l’Olm,el convent Sancti Spiritus,del segle XIV; i e palau se Santa Creu d’Aguirre,del segle XV.Població (2001),9.282 habitants.
21/10/2006
Zamora,ubicada en la submeseta Nort,es la comarca central del regne de Lleó.El que més es destaca es el seu romànic (amb ruta i tot),fent un resalt en la seva catedral,la casa de l’obisp i la muralla de Doña Urraca.Tenint en compte el seu barri tan famós de Sa Frontis.De totes les comunitats del Regne,zamora es la més tradicional i la més conservadora,ja que no ha tingut industria fins als darrers anys (aixó pot ser una ventaja o una desventaja),y té poques comunicacions.En zamora,es odiat tot el que diu:
Zamora no se conquistó en una hora
Va quedar marcada amb el pas de TERROR ROMANORUM,en lèpoca dels romans i de la seva famosa reina Doña Urraca i el seu amant Bellido Dolfos( fill d’Adolfo Bellidos).
Superfície, 10.561 km²; població (2001), 199.090 habitants.
21/10/2006
LLEÓ
(Lleó) capital de la comarca amb el mateix nom,integrada en el Regne de Lleó,amb la influència dels ríus Bernesga y Toríu.Lleó es el centre comercial de una regió agrícola rica en grà i fruita,i en la cria ganadera.Les plantes industrials més importants es centren en la producció de làctis,carn,pell i cereals.Entre aquests llocs d’interès destaca

l’esglèsia de San Isidoro (segle XI) i el Museu Reial,el convent de San Marcos,l’Ayuntament i el Palau de Guzmán;
tots ells del segle XVI.En época romana va ser sede de la LEGIO VII GEMINA,de on deriva el seu nom.Lleó va ser ocupat per als musulmans en el segle VIII pero va ser reconquistada per Alfons I en el 742:en el 909 va passar a ser la capital del Regne de Lleó,sota el domini de Fernando I el Magno fins als nostres dies.Població (2001),130.916 habitants.
15/10/2006
ROMERÍA DE CASTROTIERRA
Enxamás chove a gustu de tous
• • •
(Neo-falante:)
Poucas vegás púnxianse d’alcuerdu riberanos cun parameses ya sequedanos sobru l’oportunidá de la chuvia,que reflexa la musa popular en versos cumu’l siguiente:
(a Bustos y Matanzu)
a Riegu que riega ¡nou!>
Doutras vegás lus altercáos parten del dereichu de primacía lus pendones,dáu q’el Castru ía n’esti día,puntu de cita a la mocead de más de cien puebros cun las suas brillantes cruces e imponentes pendones,que cumu airousas flechas,clavan nel cielu las oraiciones impetratorias d’un puebru entusiasmáu.
(falante tradicional:)
VUTAMUS EN CONTRA
¿Qué facéis pubrines? ¿Qué fases cuitáus? Peru...¡ciruelus! ¿Un descurren vutare a la Virxen del Castru pa que llueva? Nusoutrus si que’stamus vutandu tamién,peru ye para que se vus seque hasta la llengua.
¿Un pensás indilgus,que un pudemus sembrare las fabas si cay outra gota más d’agua? ¿Tan probes estades que ni on agua tenedes¿ Andái p’allá,que nusoutrus un queremus tratanus cun senté tan mísere.
¡Si hubiérades pidieu vinu...!lu más agua... ye güena pa las ranas y on aquí muchas viven en secu,purque tampoucu la quieren.
Peru pa que veigades que semus de güena lley,cumu dire a cumpañare a Nuestra Siñora,diremus,purque ye tantu nuestra cumu vuesa y on puque la queramus más;peru tené u cuenta,que diremus a pediye al ruvés que vusoutrus y much’oju cun lus de las bragas pretas:y si cuandu alleguemus cun las cruces y lus pendones un mus recibides cumu Dios manda,pa que vus alcuntredes cunque la lluvia que pediestes seya de palus y muertrazus.
Cunque tengamus lafiesta impaz y deijánus que sembremus las fabas.
Outru si;cuntal de que lus nuestrus pendones vaigan delantre,que si nou,haberá lo q’haiga.
15/10/2006
ALELUYAS
El MujOrE RuMeDiU:
¡Ay Siñor Médicu!,pásulas tan duras
q’estoy priadicu cun las calenturas.
El vinu cun miel dicen que ye güenu,
Pa mi un cunvién,pa mi ye venenu,
Esta mañanica tumei media zumbre,
Dádeme butica,q’estoi q’eicho llumbre.
¿Qué cumu fúi estu?You vus lu direi,
fu á regar las fabas y eilli me’scalcei,
y cuí ‘nas cuartanas de la mujor lley.
Dispués fu pa casa y pa’ntrare’n calore,
Tapóume Tomasa con un cubertore.
Diúm’una cazuela de vinu cun miel,
Y entr’ella y mi güela tapórunme bien.
Y tóus cun Tumasa diciérunme á una,
Q’el vinu cun miel,tumado en ayunas,
Yera el gran rumedíu,pa las calenturas.
Y creyén q’el vinu,quitá las cuartatnas,
Pur mor del indinu,ya tengu terciana.
Fa diez diés d’estu y metiéu n;la cama,
You quédume al récu,si usté no me sana.
¡Recétame algu p’amatáre’l fuegu?,
you d’usté me valgu,Siñor que me mueru.
¿Y est’hay que tumalu,diz q’a cucharás?
¿Y estu será malu,daráme vasquiáas?
Purque si ye cóusa de much’amargore,
Un será mu güenu y pundréime píore.
Y si esque que quinín punés nel papel,
Ú outra cousa asín,quedavus cun él.
Pus tengu na ideya,que debe ser güena,
Vo á beber una,en vé de la media,
Pus tengu ‘n vinicu tan ricu y tan maju,
Que va murusicu pul gañat’abaju.
Y ye melecina q’a mi me cunvién,
Puniéndui azucre,en vé de miel.
Eychandu ‘n buen tragu ántias de tumare,
Veredes que prontu me hay de sanare.
Y si ye quel vinu un me aprueba ‘ina,
Verey si me animu cun la melecina.
14/10/2006
L'ourixe d'esti Boleru pierdese,cumu suel dicise,na nuachi lus tiempos.Según lus folkloristas,tien el suo orixe nas antiquísiemas danzas árabes,ya la sua música ya lus suos pasos asina declananlu.
Sinnalan nel sieglu X el nnacimientu d'esta danza na entoncias tierra llïonesa,purque fou entoncias cunadu lus árabes lleganon a la comarca,peru fou neñ sieglu XII cuandu aquirióu la danza sua autual compustura ya fízose mas suave de movementos ya de rimu.
Lleva'l nome de Boleru d'Algodre pur lus siguientes feichos:
Durante las postguerra creóuse el Grupu de la Seición Femenina,que durante un tiempu dedicóuse a recueyere pur lus puebros tradiciones,usos ya costumes.
Estuvienon en Villalube ya falánon-yos d'un Boleru que hacía tiempu canciábase ya baillábase nel puebru,peru nun supiénon descifráselu,Dirixénonse tamién a Gallegos del Pan ya daquíen sabíalu ya habíalu bailáu nun quisu prestase a tale cousa.Lleganon a Algodre ya fou eillí u supienon esplica-yos la tradición del boleru.Pur eillu llamánonlu asina ya cumu "Boleru d'Algodre" lu difundienon.
Lu que ta nnidiu ía qu'ía orixinariu la Tierra'l Pan ya cumu tal siéntenlu las suas xentes.
Na estroufa que diz:barre la calle,que va a pasar por ella Cristo y su Madre",fae referencia a la festividá del Corpus Christi,que na mayoría lus nuesos puebros yera una las festividaes mas tradicionales.
Tenga cuidado
que al tercer cantarcillo,
salada y ole
cuerpo salado deja de querer,
que al tercer cantarcillo,
sea bien parado,
ay, ay, ay
Morenita, morena,
barre la calle,
ay, ay, ay.
Barre la calle,
que va a pasar por ella
salada y olé,
cuerpo salado,
deja de querer,
que va a pasar por ella
Cristo y su madre
ay, ay, ay.
Válgame el cielo,
las vueltas que da el mundO
salada y olé,
cuerpo salado deja de querer,
las vueltas que da el mundo,
válgame el cielo
ay, ay, ay.
Es como un niño,
el amor enojado
salada y olé,
cuerpo saladO
deja de querer,
que en haciéndole halagos,
vuelve el cariño
ay, ay, ay,
Barre la calle,
que va a pasar por ella
salada y olé,
que va a pasar por ella
Cristo y su madre
ay, ay, ay.
Barre la calle,
que va a pasar por ella
salada y olé
cuerpo salado
deja de querer,
que va a pasar por ella
Cristo y su madre
ay, ay, ay.
vÍDEU:
13/10/2006
Folixa Berciana en conmemoraición a la Virxen de la Encina en Catalunya.
A cargu l'Asociaición de Bercianos en Catalunya,faciendu una xanta xeneral campestre n'unos braseiros de Gavà ,cerca de Barcelona.
A lu primeru una comilona,cun braseiros ya carnes,a lu segundu preparaiciones de xantas tépicas llïonesas y'al final,música pur nós cun gaita...
Solu dicire:que munchas gracias pur asistire!!
pa güedeyare'l vídeu:
13/10/2006
El Ayuntamiento estudia abrir expediente por el derribo de la ermita de San Roque
La Comisión de Patrimonio decidirá en su próxima reunión si inicia actuaciones para sancionar al dueño del solar
S. ARIZAGA
El propietario de la parcela sobre la que se levantaba la ermita de San Roque, en el barrio de San Frontis, podría ser sancionado por el Ayuntamiento de Zamora después de que los técnicos municipales determinen si se efectuó el derribo del templo sin licencia municipal y, por tanto, establezca «las responsabilidades en que haya incurrido» el dueño, declaró ayer el alcalde, Antonio Vázquez. El mandatario municipal, a la espera de que se decida sobre la apertura o no de un expediente informativo para decidir la posible sanción, manifestó que «por lo que sé, no se ha respetado» la legalidad.
Patrimonio
Por su parte, el delegado de la Junta de Castilla y León, Oscar Reguera, adelantó que «la Comisión de Patrimonio tomará cartas en el asunto y decidirá, porque una de sus funciones es velar por la integridad del patrimonio y no le va a temblar la mano». La demolición de la ermita se abordará en la próxima Comisión de Patrimonio «y si hay un incumplimiento se determinará la apertura de un expediente y se remitirá un dictamen a la Delegación de la Junta para que lo incoe». La posible sanción «estará en función de la gravedad» de los hechos, pero la mínima pasa por «restituir la edificación». Por lo que respecta a la multa, Patrimonio puede establecer hasta un máximo de 3.000 euros. Si la gravedad de la actuación irregular fuera extrema, tendrá que resolver al respecto la Dirección General de Patrimonio, intervención que solicitó el grupo de concejales del PSOE al denunciar públicamente el derribo del templo.
¿ú tal respeutu pul nuesu patrimoniu?,¿ú tal respeutu pa la nuesa hestoria?,yá lu mas perimportante:¿ú tal respeutu pur nos?...Too estu,namáis pur un chalé ou la mierda que vayan punxiare,que nun durará nin el sieglu ya picu que duróu esta ermita.Solu pagarán 3000 l'uros MÁSIMU!!,una braeira vergonna.Pasarán lus dís ya estu quedará nel remembru,nin siquier d'un pueblu(est'un pueblu nun lu fae),morrémonos llentamente ya estu,sin danos conta,lu acellera.
Faigu dende eiquí la pouca cousa que pueu facere ,ante la miea impoténcia,peru la rabia las mieas xentes nun desapaecerá.Tean lu nnidiu que l¡odiu d'esti pueblu va n'aumentu yá un día esplotará.
13/10/2006
Lletra:
Pur la se,catufe
De navio de navá
N pasi pa de la
Ranxa pa la tranxa María Jerusalem
Amén.
(Dictá pur Agustín González de San Martín de Castañeda)
| ||||||
Amestar feed a:
Contautar col autor |
Archivu
| Quies facer un Blog equí
Sitiu desendolcáu, diseñáu y xestionáu 100% con Software llibre: GNU/linux, GIMP, PHP, MYSQL, APACHE, ...