Bienvení@'l mieu blog chafallu :P ya gracias pula vuesa paciencia pur la tardanza de llograr esti blog,deixare dalgún camentariu :)
08/03/2006
La Montaña ía'l TesuLa Montaña ía'l Tesu,cumu la Osa'l Oseznu.Paez una ma que camina delantre ya que tien el pelu llargu nel sotu castaños xabaces.
Estas piértigas nomás "cantíos",yeran usáos pa construir las teichumbres las cás,pa cercare las fincas ya pa punxiar mangos a lus aperos de llabranza cumu hachas,palas,etc.
De l'outra parte La Montaña vinían las froundosas urces secás al sol na misma llaera,de'l mismu xeitu que secaba la hierba ya estendía nos praos.
La primera vegá que you fou a escotar urces,deprendí'l mieu pa una lleición prática abondu.Elli abrazaba las ramas c'una manu ya cun l'azadón n'outra,daba un golpe nu cimeiru'l cepu,quebrandoulas cun suma facilidá las deixaba nél suelu y a lus 20 dís,una vegá secas,facíamos gavillanas.Cincu facian un mañizu atáu cun bilortu ou puñáu de paya húmeda retorcía.
La pendiente llaera'l monte,nun podía subire'l carru purque nun había caminu fasta eillí.¿Cumu facere pa poder transportala?
La necesidá ye la ma lus inventos,cumu sabemos.N'efeutu estendíase nu cimeiru'l suelu una cuerda nomá reata.Sobru la cuale ,eilla ,amontonabase unos 10 mañizos,que bien punxiaos y'amarraos,facían cumu un cillindru qu'echabase a rodar facia dalgun camín ya empuxa-yse pa que nun detuvierase enantias de llegare'l suo destinu.
Oportunamenti ,acarriábanse pa un llau secu la ca y'asina pudienen dar al fornu un folixeru calentón capaz de cocere las fougazas,las torrás ya empanás.
Oh,las empanás!!Chapó a las empanás!,qu'hacianse cun cariñu de ma y'aires de folixa.Empanás fostiformes,preñás de patacas,acilgas,tocín ya chourizu...
Toos alrïor d'eilla ya cun toa la ca escaleza si yera iviernu paecíamos unos bienaventuráos ,ya yeramoslu, n'aquel ambiente de calefaición,aunque solu fuere una vegá ca 12 dís.
Aquel día l'allegría'l corazon maternu contaxiabase,ensin menuscabare tampocu l'allegría'l xarru;que nun en vanu,farina ya vinu pa ñacer,contaron cul sudor del corru,aunque unos sudaron mas y'outros menos.
Ditrás La Montña hay un valle nomáu Valruiz,ca de llobos y'outras alimannas,que subian pur las llaeras fasta alcanzar el llomu desd'ú pudieren otïar posibles presas.
Debiou sere pur l'annu 1935 cuandu la miea ma,un obreru ya you,estandu faenandu nel paraxe nomáu Gamallu,vimos desfilar cincu llobos.Venían de La montaña,del bosque de sotos,ya fuenon apaeciendu distantes unos 100 m entre suo.Al llegar a la castañal de Duguei,pur separáu,fuenonse parandu toos unos minutines caún ya güedeyandonos fixamente.
Lus mieus 7 annos temblaban.El cabeiru que venía coxu,sentóuse ya escudriñóu mas tiempu.Peru toos diban enfilandu 'l vallecín del Valhón.Impresionóume cun la ternura cumu güedeyaban pa las vacas que taban unnías al carru.
Al tesu subían p'aullare pur las nuaches,pa quexase la fame,'l fríu ou de la ventiesca ou quiciabes fuenan a rezar.
El suo Dieus ou providencia,que tien que sere'l mieu tamién,debiou-ys ouyire,pur lu menos un día.
Dempués de facere las suas oraiciones na sua llingua,baxanon facia la ca asinlá'l vecín Severu qu'habíase olvidau de guardar las ugüeyas nel corral ya seguramente tamién de rezar;ya lus mieos aulladores llobos,tornanonse sillenciosos ya dienonse un folixón.
Al día siguiente vienon lus vecíns que solu quedanon restos d'un gran banquete:llanas,pieles a bandullos a metá de xintare.
La llimpieza mayor dicen que corrióu a cargu la famillia canina ya nun ensin pelleas internas,-hay que ver-ya solu pur un nun quitesme d'ehí esa pezuña ou esa piel cun llana.
Peru hay que comprendere a lus peros,purque la fame cronica desesperaba al más pintáu.Había fame d'un día;peru tamién de temporá.Unos ayudaban,outros xintaban ca segundu día.Lus mas pedían llimosna a lus suos irmanus,visitandu lus xintaores de portiella'n portiella,pur si habría-ys sobrau daqué.Lus mas debiles pedianlu faciendu reverencias ya cun muncha educaición.Podían perdere una oriella...ya dabanse pur satisfechos si podianse llevar daqué a la bouca ou tragase una pezuña cumu fora,que lu tragáu ya nun prederiase.
Marianu Pérez Fernández,22 ya Avientu'l 2005.Frisneu
08/03/2006
Filandón d'avientu
Lus "teitadores"
Manolu ya Calros yeran dous personaxes percéllebres na zona.Yeran del valle d'Ancares ya vivían del "teitu",ye dicire,que tinían pur oficiu collocar la paxa centenu selleta,nomá "cuelmu",so la teichumbre las cás.Cobríanlas asina,especialmente nos corrales,valliéndouse d'una simple paleta de maderu,que tinía lleves resaltes nas suas caras,pa'l miyor dominiu la paxa,que collocaban fácilmente,deixandu una superficie llisa pur ú ascurrire l'augua de chuvia fasta llegare'l suelu,ú sonaba la musiquina espeicial las goteras.
Yeran lus dous gallardos enforma.La sua postura nél trebayu dába-yos un aspeutu de toreros de paleta ya cuelmu.
Calros yera'l formal,el seriu,el que presumía de sere'l mayestru la faena.Manolu,en cambeu,yera l'inxenúu,el nennu esgrandiayáu,el que güedeyaba contentu a las muyeres,peru ensin facilidá de pallabra.
Fartabase de tocare bien la gaita ,que siempres acompañába-y ,ya cun la cuale llograba ,enforma,sere la risión lus mayores ya la xuerga de lus piquiños cun la titiritaina que formaba.Pur la sua alma de nennu,toos queríanlu.
Ya cumu'l trebayu ya la forma facerlu,al igual que la diversión,revella'l carauter la xenti...
Estos fonun dous casos,nél,que'l mieu irmanu César,presencióu:
Un día taban "teitandu" nos corrales del mieu pá.La piértiga ú Calros apoyaba'l suo zapatu ,que taba carcomía ya vieya,rompióu.Esti,cae sobre outru palu d'embaxu,ensin llegare'l suelu ya queda nu cimeiru d'eilli.cumu bruixa so'l mangu un baleyu,peru non muy gozosu.
Torna la sua cara arrugándoula pausamente,pállida ya tamién dolloríu,siéntese'l probe humilláu pul fallu de quien creyíase un profeisional,incapaz de tenere un descuíu,lus demas si,nnidiu...
Marchóu-y'l dolor enseguía,cumu suel sucedere nos acidentes esnsin consecuéncia ya,una vegá recuperá la serenidá,güedeya p'hacia lus paisanos qu'acudienon preocupáos y'además coriosos,e inflandu los suos pulmones,echa-y un suspiru a l'asuntu,de xeitu quexunmbrosu ya revallorizante pa dicire:
Calros nin yera gordu nin flacu,nin altu nin baxu,nin bebedor abondu nin astemiu.Yera la virtú'n persona pur que yera braeiramente un promediu.Tampocu retenía munchu la bota que'l mieu pá ofrecía-yos cun vinu escellente ya llibre de toa química.
Manolu yera outra cousa.Yera más concretu,Yera altu ya delgáu,ya perbuen bebeor.Cuandu llegaba a lus suos garnapos la bota,agarrábala cun indecible tenrura,pur aqueillu de tare siempres un pocu allumbráu,abría un pocu lus pías buscandu equillibriu,llaneaba cun lus zapatos las brozas del suelu ya güedeyandu'l cielu ensin respiru,escondía la vista cun tal arte,que paecía San Franciscu'n contemplaición.
N'esta postura,prollongaba lu que podía'l "glu.glu...",fasta que Calros magába-y un bruscu <<¡ya basta,ya basta!>>
Ya Manolu finaba cun un llargu ya fuerte "¡aah!",tal guisa que facía dubidare si yera bostezu,rellinchu ou un gracias a Dieus.Agraecíu,volvía al trebayu satisfechu y'allegre.
Ciertu día,'l nuesu collaciu Manolu,subióu la gaita al llombru ya dispúsose a recorrere la cái prencepal del pueblu tocandu cumu sabía,tapandu ya destapandu furacos del punteru.
Yeran las 10 la nuachi,durante'l día tuvu lloviendu,pur lu cuale,el suo cuerpu descansáu,pedía-y movimientu.
Al llegare la plaza l'Ayuntamientu,encuentrase cun lus chavalotes del pueblu reuníos preparandu'n magostu.
Debían sere unos 30 diannos a lus que tamién el cuerpu pedía folixa descontrolá.Saludanonse a gritos,cumu de costumbre.Dempués d'unos minutacos,trascurríu'l tiempu de cortesía l'encuentru,emocionanse y pasan yá'l cachondéu.
Cueyen-y la gaita a la fuercia,ensin oyire las protestas de Manolu qu'invovcaba a la sua má:¡Ay mare quiria!,ya rogando-yos que nun rompieransela.peru'l llíder d'aqueillos inmisericordes,Honoriu,intentou sacare unos pitíos ,dempués d'inflare'l fole.Manolu veía acercarse la sua ruina.Nun tenía repuestu de na,ya,casi llorandu,volvía a implorare cun el mesmu "Ay mare quiria".
Dalgunos d'aqueillos,que debía de sere influyente,encargóuse de llevare un pocu d'allegría cun la promesa d'entregar-y la gaita si cumplía una coindición:collocarse a 3 metros del fueu cun la bouca abierta.
A lu que Manolu apresóuse ensin vacilar.
Lus encargáos d'asare castañas,cun urces robás al vecinu mas indefensu,yá habían termináu la sua llabor ya disponíanse cun gran xogloriu,a xintalas.
Entama la seisión.Dempués de dicir-y lu que tenía que facere'l probe Manolul,tiran-y las castañas a la bouca,ya peladinas,esu sí,ya d'una n'una.Poru tien que coyelas cun la bouca ensin utilizar las manos.Cumu si fuera'l xuéu la rana,cun la diferencia qu'eiquí la rana tamién muevese a pillare,purque había-y síu impuesta esa coindición.
Remembrában-y que punxiera munchu interés n'encestare,purque la gaita teníanla eillos.
Pur fin,fartos de reire fasta eichare del cuerpu too el suo venenu,dienon-y castañas de forma normal regás cun buen vinu,devolvienon-y la gaita íntrega ya finanon toos cumu irmanos ya fasta Manolu daba ya tonu a la sua muletiella,'l "mare quiria".
Paecía dicire:
"¡ay mare quiria!
qué bien encuéntroume ágora,
cun la gaita nas manos
y'l vinu subiéndouseme,
¡mare quiria!"
Marianu Pérez Fernández-Frsinéu,Avientu,2005
08/03/2006
Hestoria de filandón
La Donísia ya la Carouca remembrula you perbien.
La Carouca yera l?irmana la Rosaura la "cullona",jajaja.Punxímos-y esti mote purque nun paraba d´amuelar la xente,¡ay¡ que cuyonera yera!!!...
Estas arrexuntábanse a menúu pa tomare unos culinos de vinu ya xintare unas bonas empanás,xintaban cumu unas xabaces,cumu toa la xente´l pueblu,purque enantias xintábase munchu,purque trebayabamos abondu.
Álcuerdoume d´una vegá,que tabamos lus guaxes cerca la cá las irmanas cun la Rosaura "la del guante"(nomámosla asina purque ,al sere solterona,cumu las outras dos,taba muerta gana,y a vegás robaba,pur esu lu del mote).
Una vegá salienon bebías,cumu siempres,a la cái ,ya una güedeyóu´l cielu ya dixou: `Güedeya.güedeya!!,la lluna paez un inglés´ ,ya outra diz:`ya l'outra realines d'a tres´..jajaja...siempres taba'n viendu visiones ,lus del pueblu reiamos cun eillas ,íbanse a l'Audiéncia,ú ta ágora l'antiguü ayuntamientu ,fasta la Xana ;Paseábanse pur ehí,ya'n finar el caminu ya habían vistu 100 gamusinos,al menos...:) .
Una vegá,ficienon una apuesta,cumu siempres bebían,quedanon en que la que dixera la pallabra "vinu", pagaría una pennora de cincu rïales (esu n'esi tiempu yera munchu,munchu!!..ágora nun ye ná,nin siquier te pués mercar unos tadonxos xD!).
Lu importante yera beber ensin decir la pallabra prohibía.
Ya finandu l'empaná ya la tortiella,la "del guante" dixu:`hay d'el, nun se pué pasar sin el´ ,salta "la cullona":`Cueye'l xarru ya vete pur el´...jajaja.
Al final, finanon toas borrachas ya denguna pagóu'n res.
08/03/2006
filoloxía básica
CONTAUTU DE LLINGUAS
Buenu,eiquí faigu una amuesa peresplícita d'un apartáu qu'a lus llïonesistas,llïoneses...interesanmos enforma.
Pidu a la xente que llea esti blog,que tenga paciéncia cul mieu llïonés "inmexorable" ¬¬ ...jajaja.
N'esti casu, a parte de deprendere la llingua,tamién ía un casu de billingüísmu "insuficienti"(jaja) ou un gran fenómenu llingüísticu,nomáu "diglosia"(la mental,tamién),nél cual,n'esti blog,desplicare unos términos básicos na politica-llingüística,pa lus filólogos nueos,ou simplemeti,la xentiquina qu'entama a deprendere la llingua llïonesa,cumu you,pa que,namás entamare,tea unos conocimientos básicos n'esta filoloxía
Cal remarcare,que cumu persona humana arrexuntá cun las mieas "albildrás",pueu amestare la miea ideoloxía política cun la llingua.Ca un qu'albildre lu que-y preste,nun fae falta dicilu
1.1Comunidás llingüísticas,llinguas ya países.
Una comunidá llingüística ye un conxuntu de personas que comunicanse cun la mesma llingua.
Una definición perprobe,peru ía l'entamu mas acertáu.Eiquí díznos una parti d'una constituición d'una naición(a parte la sua hestória,cultura...).
Unos datos "pur mantéu",pa situanos...
Nél mundiu calcúlase qu'esisten unas 6000 llinguas(llinguas oficiales,dialeutos,falas...),en cambéu,solu hay 180 estáos.Faciendu media de too esti,da unas 33 llinguas pur país.
N'Iuropa,pur exemplu,Islándia,Albánia ou fora d'ehí, Cuba ou Corea,"Sufren" el fenómenu'l "monollingüísmu",peru perpoucas eceiciones
(si güedeyáis un llibru de filoloxía, pocu anticuáu,qu'hay ágora'n réximen,según propuestas acetás de lus diferentes encargáos d'ensiñanza,podéis güedeyar que cumu exemplu de "monollingüísmu ,n'Iuropa,tamén salía Portugal,pur que fae pocu que'l Mirandés ou lhêngua Mirandesa,ta oficializá,ya cal remarcare que nun atopábase nin cumu dialeutu nos llibros de nivel primáriu).
En cámbeu,tamién atópase'l "multillingüísmu" ou "plurillingüísmu",el cuale,ía too lu contrariu a too lu que taba falandu ágora,ye dicire,l'usu de 2 o mas llinguas n'un mismu estáu o pur parte d'una persona.
Un ñidiu exemplu,ye la Índia(500 llinguas) ou Papua Nova Guinea(800),las cuales,cánnu piérdense d'estas, enforma.El llïonés,tién suerti,comparáu cun estos países subdesenvolupáos,ya que ta n'una sociedá nél cual,tién recursos pa mantener lu que-y queda si lu güedeyamos d'esi puntu tan internacional,digamos mundial;Peru tampocu ye un gustu oyire qu'atópase nél llibru roxu l'UNESCO...
1.2.BILLINGÜÍSMU:
El billingüísmu consiste nel usu regular y'alternáu de 2 llinguas.Lus falantes (ou lus grupos soiciales) nómanse,entós billingües.
Billingüísmu,unu de lus fenómenos producíos pul contautu de dous llinguas,esti,nun confundire cun la "diglosia".
Diferencias ente estas dous:
1.3.DIGLÓSIA:
La diglosia ye una situaición llingüística en que 2 llinguas (o variedás) úsanse pa funciones diferentes n'una sociedá:
-(A)(de Alta) utilízase pa usos formales,sobretó,cuandu ye n'escritu
-(B)(de baxa) utilízase pa usos orales ya informales.
(Desplicu un pocu la diglosia cul exemplu'l LLÏONÉS.)
La llingua oficial,pur desgracia ye'l castiellán,ya utilízase pa usos formales,
L'Alta ye'l castiellán,pur lu xeneral,aunque manquenos,peru según la ideoloxía podemos albildrare que non,que'l llïonés pué sere formal...Situaición difícil,nin siquiera ta oficializá,si que podemos falar de forma formal,peru güedeyase crudu...
Por l'outru lláu ta la baxa,que nun fae falta dicire ná,ye la que falas,albildras...
(nun significase que seya'l llïonés,oh!!)
*****Una cousa importanti,las 3/4 lus que tan deprendiéndu'l llïonés,ou finan de deprenderlu,nun yian billingües...oxu!!,pa sere billingües,nun esiste la traduición,ye dicire,qu'al falar llïonés,si nun ye que falamoslu de pequeños,tendemos a facere torna na miente ya nel autu utilizamos el llïonés.
Esti autu de torna dicenmos si yiamos ou non dominantes d'esta llingua,
l'únicu remediu qu'hay pa esti ye...USÁLU!!!!,
Grácias a esti autu reflexu,piérdense munchos refranes,perífrasis... llïonesas utilizandu la substituición equivalente d'outros,peru estos yian traducíos del castiellán...asina piérdese la gracia d'una llingua
Salu,axebra ya oficialidá.
Licia
08/03/2006
Pim,piellu,cabardiellu,teng'un buei,
sabede arare,
trastornare,
da-y la vuelta'l culumare,
esti neñu piquiñinu,
mum se quier acustare
Una vieya meixouse n'un vasu relluciente,
ya outra bebiouselu albrirdrandu que yera augua ardiente.
Una vieya n'un corral tiru'n péu matóu'n pollu,
diañu de vieya que péu mas gordu!!
Una muyer fué a llavar,
olvidóse-y'l xabón
echu manu'l culu
ya sacou arroba y cuarterón.
Desfrutaban mas qu'un burru n'un zebadal d'un probe
Vinu vinín ,
coupa copín,
coupín de coupa,
el que nun diga
Vinu vinín ,
coupa copín,
coupín de coupa,
nun beberá una gouta
Esti vinín cristalinu,
nacíu ente esverdiayás matas
a lus hos mas vallientes
faen-yos andar de gatas.
Un vieya xintou la metá un kilu de mondongu
ya toa la nuachi anduvu cul orinal al llombu.
Manolu cacarolu,
cuandu meixa cacarea.
Cuandu sube'l correor
tira peos al tambor.
Tesoutu burru mouchu
Barrionuevu mierda nun cazuelu
Enrriba la villa pan y tortilla
A l'entrá d'este pueblu lu primeru que se vé son las ventanas abiertas y lus petates ensin facer
Cuandu Llucianu tira un péu Domingu y Ñieves creen qu'hay fueu
Antón poruntón cabritu de lladrón,
jantásteme las berzas y'agora dicesme que non
Carqueisa embotoná/graná lloba preñá,carqueisa floría lloba paría
*XUÉU:
En que tamos?
en tabletas
que jantamos?
manzanetas
pus ágora baxate'l burru que you me montaré
*Esti xuéu trata de,qué,dous personas,punxiánse d'espaldas agarrás nos brazos ya un tira p'alantre ensin moverse'l sitiu,asina l'outru que lu tien a la sua espalda llevántalu,n'esti tiempu,dicense esti canciu.
Cuandu finan,toca faerlu l'outru.El xuéu,tien pur finalidá,que dempués la llabranza,quedabante lus huesos encarcaráos,entós,tenian que restrallare cuandu aguntabas el pesu de l'outru ,asina,quedabaste miyor,la cancionciella dicíase pa calculare'l tiempu d'aguante,pa que l'espalda nun sofriere.
------------------------------------------------------
Adelino García García (conceyu'l "SOTO",el cabeiru fou nél añu 2004)
El que nun tien llagar ni columar nun se considera del llugar
Del Castru a la Pasada
dicen qu'hay un tesoru,
una Virxen de plata y un Cristu de oru
El que nun tiene tierras nél Estremaderu
ni huerta nél Nabariegu
nun ye vecín de Fresnedu***
***(La toponomía de Frisnéu ye "Fresnéu",dempués,hay varios falantes acastellanizáos que dicin Fresendu,esti canciu quedóu cumu Fresnedu,purque na segunda xeneraición perdióuse to la riqueza d'esti vocabru.Ye dificil de creyere que nos pueblos vecins entovía conservese la toponomía'l llugar y non,nél pueblu en si,purque pur exemplu,en Finolléu siguese dicindu "Fresnéu".)
07/03/2006
à tüø,ßåët®ü,qüë vîvîdë§ ×üntü å lå må®.
ÿ å tüø,©å®åëdüßî§,qüë §ëmånë§ ël Nüßë®ü ¥å lå føntånå.
à vø§ø§,Llüggü§ î Vågønåëd®ü qü\'ël ?ümü åvëntåî§ ¥å\'l ®ü×î® dë lë§ ?øgüë®ë§
ÿ å tüø, Ãë®nü ?ølî×ë®ü qü\'ë§çüë®®ë§ ål vëçîn ënëmîgü î ×întë§ ¥ ßåîlë§ çün lå t®îßü Zøëlå ¥å lå ßønå ×ëntë.
fontë lå§ følë§ ¥å ßå®dîålë§,ß®înqüën ßü§gø§ø§ ¥å §ümîçîø§ ¥ Þëînå§,ëngü®îø§å,ünå Xånå çüåndü ë§çlåmßå
fonçë§å llümë ¥å lå tå®dë,mëntë§ å®®ø×ën ëntë çånçîø§
Llønën lø§ fümålë§ dë lø§ møntë§ ¥å lå tîë§tå lü§ çå®ßå¥ø§.
®ø×ü ¥ ümë®ål,ëntø§ ël mündîü,mü®ë§,llågå®tø§ ¥å çüqüîëllø§ qü\'ëntåmën çün mëd®ånå\'l §üø fü®åçü.
®ëllümën lü§ güë¥ø§ ål ®åÞø§ü å lå çü®ü×å ¥å\'l dîëü§ më§mü,qü\'ël llømßü,åt®î§t¥åü,ë§çüëndë.
$ëlîqüînü §îëntë§ë ün ø®ßå¥ü
07/03/2006
MÚSICA I ESTIL
Música Folk.
Abans de l'aparició dels mitjans d'enregistaments,la música popular no s'escrivia,sinó que es transmetia de boca en boca;Així es transformava de generació en generació,fins que era oblidada o pasava a formar part d'un grup de cançons emblemàtiques que persistien en la memoria col·lectiva.
En el model de vida idustrial i urbà ha posat en perill tota aquesta tradició musical.Per això,molts músics i estudiosos,anomentas folkloristes ,treballen amb aquesta música tradicional,investigant-la,gravant-la o escrivint-la perquè no desaparegui.Hi ha músics que s'esforcen a renovar la tradició fent servir instruments i idees actuals i afegint-hi el que calgui per aconseguir que encara sigui una música viva.Aquesta música s'anomena música folk,de folklore.
Música celta.
Un dels estils de folk que ha aconseguit més èxit darrerament és l'anomenada música celta,que és escrita i interpretada per músics de països i regions d'arrels celtes,com ara Irlanda,Escòcia,La Bretanya francesa,Lleó o Asturies.
La música celta es caracteritza en conjunt pel fet de fer servir un seguit de melodies i d'instruments tradicionals,entre els quals destaquen les gaites,les flautes,les arpes i els violins,que es mesclen amb instruments més actuals i s'enregistren i amplifiquen amb les tècniques més modernes.Amb el temps,aquests músics han establert un estil internacional i han organitzat festivals que són el seu punt de trobada,com el de Lorient,a la Bretanya francesa
07/03/2006
Lleonès
CLASSIFICACIÓ:fam indoeuropea br romànica gr occidental
ALFABET:llatí (Astúries:Áá É é Íí Ññ Óó Úú H. h. L.l.)
PARLANTS I DOMINI LLINGÜÍSTIC:de 150.000 a 500.000 (Astúries:de 100.000 a 450.000;NE de Portugal:de 10.000 a 15.000;O de Cantàbria;tot el regne de Lleó)
NOM AUTÒCTON:lleonés, llïonés
SINÒNIMS:asturià,aturianu-llïonés,asturllïonés.
------------------------------------------------------
Llengua parlada a la major part d'Astúries,a l'oest i al centre de Cantàbria,al regne de Lleó i al nord-est de Portugal(-> mirandès).És el resultat autòcton de l'evolució del llatí que es parlava a cavall de la serralada Cantàbrica en temps de l'Imperi Romà.
A mesura que,al llarg de l'edat mitjana,el regne de Lleó s'anava estenent cap al sud a costa dels musulmans,que havien ocupat una gran part de la península Ibèrica al Segle: VIII,també s'anava escampant la seva llengua,l'àrea de la qual va arribar a incloure Extremadura.Aquesta es va escriure a l'època medieval -el primer text que se'n conserva data del segle: X-, però ja a partir del s XIII ,amb la unió del regne de Lleó amb Castella,hegemònic políticament,va haver de competir amb el castellà ^,i no solament en el trreny de l'escriptura,sinó també en el de l'expressió oral.Al final de l'edat mitjana,la llengua de les ciutats i,doncs,únic vehicle de la literartura i la documentació administrativa,era ja la castellana.Des d'aleshores el lleonés va restar subordinat a aquesta com a simple dialecte,fet afavorit per la semblança estructural entre totes dues llengües,i a la classe alta el va abandonar.
Amb tot,des del s XVII ha tingut,principalment a Astúries,un cert conreu literari.
Avui dia,ocupa tot l'antic domini llingüístic un continu de varietats que van des de parlars castellans en què es conserven certs trets lleonesos,sobretot a l'est i al sud ,fins a parlars lleonesos relativament poc castellanitzats.
Aquests darrers,utilitzats sols en zones rurals i desprestigiats,han retroceidt constanment de manera acelerada al sXX- cap a l'oest,i on avui es conserven més és a Astúries.A més els parlants que habiten cada àrea no són pas homogenis,sinó que els més reduïts,que ,en general,són els més joves,fan servir menys formes lleoneses que els altres.També s'utilitzen varietats mixtes (a Astúries anomenades amestaos)en què es barregen elements lleonesos i castellans.Ens trobem,donc,davant un sistema lingüístic en descomposició,sense coherencia,els límits geogràfics del qual fan de mal establir.Per això,es pot afirmar tant que l'extensió real del lleonés,davant el procés de castellanització en cursi deixant de banda a Astúries,és encara menor que el que indiquen la majoria de descripcions,com que s'han de classificar com a varietats d'aquest idioma,tenint en compte la presència de certs fenòmens llingüístics,determinats parlars de la provincia de Salamanca o d'Extremadura (->Extremeny) molt pròxims al castellà.
Astúries és el territori de la llengua lleonesa més extens,on hi ha més parlants de l'idioma i on encara es conserva una vitalitat més gran.Aquests factors van determinar que en la dècada de 1970 hi nasqués l'actual moviment de reivindicació llingüística,que persegueix,en primer lloc,el reconeixement que la llengua del país,en general anomenada asturià,és una llengua autònoma;en segon lloc,la creació d'una varietat estàndard pròpia,i ,en tercer lloc,la promoció d'aquesta varietat en tots els àmbits de la vida asturiana com a única manera que la llengua visqui.Pel que fa el primer objectiu ,la idea de l'autonomia llingüística de la llengua és socialment cada cop més aceptada;quant al segon,es pot dir que ja existeix,embastat,un estàndard asturià,i,en relació amb el tercer,avui la llengua comença a tenir presència a l'escola,en la premsa i la ràdio,en la produció editorial i en la retolació pública.Actualment,sectors socials amplis reclamen un reconeixement legal de l'idioma que vagi més enllà de la protecció i del foment de què parla l'Estatut.Tot i això,el lleonès continua sent a Astúries,com a la resta del domini llingüístic,una llengua en perill de ser dubstituïda:no tothom el transmet als fills,hi abunden les interferències castellanes i a les ciutats hi ha una considerable immigració castellanòfona.D'altra banda,l'exemple asturià de recuperació lingüística ha estat seguit,molt més tímidament,per altres regions de parla lleonesa i ,tant a Cantabria com,sobretot,a Lleó,hi ha un cert desvetllament pel que fa a la llengua,amb associacions,agrupacions de joves(conceyu Xoven...)que promouen i que mantenen relació amb Astúries-, cursos per a adults,etc.
En el lleonès es distinguiesen tres blocs dialectals:l'occidental,el central i l'oriental.A més de tenir els trets generals de les llengües romàniques ^,el lleonès,en la varietat estàndard asturiana,es caracteritza per l'existència de nomes cinc vocals les mateixes que hi ha en el castellà- i de 21 consonants,entre les quals es troben [-0-] i,molt rarament, [x],però no [v] ni les sibilants sonores ([z] i [3]);per la conservació de la [f] inicial llatina;pel fet que els mots acabats en [a] adopten en plural la desinencia -es; per l'existència d'un article neutre anàleg al del castellà;per personals de tercera persona i els adjectius (tant qualificatius com determinatius)no anteposats al nom presenten tres gèneres:el masculí i el femení per als noms contables,masculins i femenins respectivament,i el neutre per als noms incomptables de tots dos gèneres.En el lèxic,de base llatina,també hi ha elements prerromans i àrabs.
------------------------------------------------------
DOS TEXTOS LLEONESOS:EL PRIMER,D?ASTÚRIES,I EL SEGON,DE MIRANDA DO DOURO (PORTUGAL)
Asturià
El castiellanu ye llingua emplegá na xipla coitidiana pola poblaición castellanizá de villes ya ciudaes.L'asturianu,pel contrariu,ye idioma coitidianu ya mayoritariu na aldega,ya'l so usu ye percorriente nes ciudaes ente les clases populares,ya abondo más nes villes.
------------------------------------------------------ 
Mirandès
An tiêrra de mui bônas i ricas tradiciones,fala-se ua lengua cun côrpo gramatical purfeito,que,sien ser pertuesa,ben de l tiempo de la formaron de Pertual (séclo XII:yê l mirandês ou lengua mirandesa.De raiç lhatina i fazendo partet ed l grupo de ls dialectos lioneses matubo-se,anté hoije,por tener bibido a la margede l paiç a quie pertenece.
----------------------------------------------------
Ehtremeñu:
| ||||||
Amestar feed a:
Contautar col autor |
Archivu
| Quies facer un Blog equí
Sitiu desendolcáu, diseñáu y xestionáu 100% con Software llibre: GNU/linux, GIMP, PHP, MYSQL, APACHE, ...
